Català
Typography
  • Smaller Small Medium Big Bigger
  • Default Helvetica Segoe Georgia Times

El dia d'avui, 1 de juliol, s'ha dut a terme una participació massiva a les eleccions on estaven en joc 18 mil 299 llocs d'elecció pública, però que sens dubte alguna la més important i fonamental era la presidencial. Amb un padró de més de 89 milions d'electors, la participació, amb les primeres xifres a nivell general, ve a ser una de les més altes de la història. Aquesta votació representa un autèntic terratrèmol polític i social, l'oligarquia i l'imperialisme, els quals sempre estaven acostumats a manar i que se'ls obeís, tenen en front un govern que se'ls ha encarat, que ha dit que separarà el poder econòmic del polític i que la seva prioritat seran els pobres.

Acapulco Guerrero e1530371509474El camí que ens va dur aquí

El camí a les eleccions va ser brutal. L'oligarquia nacional va demostrar clarament que a cap moment va tenir confiança en l'AMLO i així ho va demostrar de manera reiterada amb els vídeos que projectaven i les crides que feien als seus treballadors, els desplegats que va fer la premsa i els articles periodístics on hi deien clarament que no tenien confiança en ell. Aquests mateixos sectors varen llançar una campanya negra a tots els mitjans de comunicació dient que el vot a Morena representaria convertir Mèxic en Veneçuela, etc.

Sumem això als més de 130 polítics assassinats previ a les eleccions i la violència electoral amb robatori d'urnes per subjectes armats, etc.; la compra de vots massiva, el “regal” d'electrodomèstic i material de construcció, l'enviament de milions de targetes a les llars tractant de comprar voluntats, etc. Això no és “una festa cívica i de compromís amb la democràcia” com ens el volen presentar els periodistes amants de la democràcia burgesa, sinó un escàndol. La democràcia burgesa (vota cada 3 o 6 anys per veure qui et ve a robar i et governa) és totalment limitada i que serveix de careta per a defensar la dictadura dels rics. Encara així la burgesia, sempre que aquesta democràcia no els funciona per a mantenir el seu domini, no dubten ni un minut a botar-se les seves pròpies lleis limitades.

Però l'autèntic pis que va sembrar el camí va ser la brutal crisi econòmica, política, social i de seguretat a la qual ens han enfonsat els partits de l'oligarquia i l'imperialisme. Els més de 300 mil morts, els desapareguts, els feminicidis, els desplaçats de guerra, la misèria, etc. Tot aquest període ha estat una dura escola per a la classe obrera i la joventut, per a les dones i els camperols pobres. Per això tota la campanya negra en lloc de llevar vots a AMLO, n'hi sumaven, perquè el cinisme d'aquests bandits donen més coratge a la gent del carrer.

Un terratrèmol polític

Sens dubte alguna la victòria d'AMLO és un autèntic terratrèmol polític. És la primera vegada que Morena com a partit es presenta a unes eleccions presidencials i les guanya, de les 9 zones  d'electors que es tan en joc 5 les tenen guanyades (Ciutat de México, Veracruz, Morelos, Chipas i Tabasco) i a dos més van força tancats (Puebla i Jalisco). Segurament les càmeres, tant la dels Diputats com la dels Senadors, tendran un bon percentatge dels candidats de la coalició Juntos Haremos Historia.

El segon a destacar és la gran bancarrota dels partit tradicionals vers de la burgesia; PRI, PAN i PRD. El PRI va tenir una de les votacions més baixes de la història, varen ser ells els que primer varen sortir a reconèixer la seva derrota, segurament veurem ones explosives tremendes i l'estructura del PRI se'n ressentirà i, fins i tot, es romprà.

El PAN està patint una crisi política molt considerable. Un dia abans de les eleccions es varen expulsar a dos integrants de la seva direcció política que varen denunciar els actes de corrupció d'Anaya, i això és només la punta de l'iceberg. Segurament que la crisi es profunditzarà i acabarà amb expulsats i, fins i tot, a una d'aquestes, amb el candidat Anaya a la presó. Del PRD en podem estar veient els seus darrers moments com a organisme polític nacional. Aquest partit es va formar a la calor d'una lluita contra el frau del 88, el qual va donar més de 600 màrtirs per crear una eina de lluita i que va acabar com una crossa esquerra de la dreta més rància, va signar la seva sentència de mort.

La victòria d'AMLO va a sentir-se a totes les organitzacions polítiques i socials del país, a moltes d'elles hi anam a veure discussions, acostaments i ruptures de cara a definir les seves posicions amb respecte del nou govern. No només les organitzacions d'esquerra, sinó fins i tot les organitzacions empresarials es fuetejaran davant aquest nou govern.

Un camí per a la lluita de classes

Allò increïblement significatiu és el vot a AMLO. A tots el país la votació va ser massiva per a el candidat de l'esquerra: algunes estimacions electorals ens diuen que a la zona 1 (Baixa Califòrnia, Sonora, Sinaloa, Durango i Zacatecas) el vot va ser de 61,2 %; zona 2 (Yucatán, Quintana Roo, Tabasco, Veracruz, Campeche, Oaxaca i Puebla) 77,4 %; zona 3 (Chihuahua, Coahuila, Durango, Tamaulipas i Nuevo León) 48,3 %; zona 4 (Jalisco, Guanajuato, Aguascalientes, Michoacán i San Luís Potosí) 51,5 %; zona 5 (Querétaro, Estado de México, Morelos i Guerrero) 61,3 % i zona 6 (Hidalgo, Tlaxacala, Puebla i Ciudad de México) 72 %.

Val la pena esmentar que la zona que més suport va donar a AMLO va ser la del sud i sud-est, llocs amb unes tradicions de lluita formidables. La segona regió més votada és la zona centre on la Ciutat de Mèxic és un dels baluards de la lluita al darrer període. A zones que havien estat terrenys exclusius de la dreta, inclús del narco, AMLO els ha arrasat a tots. Hi ha una confiança i un capital polític acumulat a les mans d'AMLO que seran brutals al proper període.

Aquest capital polític es podrà usar en dues vessants perquè els marges d'acció són molt reduïts. Tot aquest suport es tradueix en mobilitzacions massives per a transformar, com AMLO ho ha dit, d'arrel aquest país –cosa que significaria acabar amb una dependència, en tots els sentits, de l'imperialisme americà i de l'oligarquia rapaç que s'ha apoderat dels béns i recursos naturals del país, que ha explotat a la classe obrera al seu gust i que ha fet les reformes que varen acabar amb tot allò que havíem aconseguit històricament— o utilitza tot aquest suport per a controlar el moviment de masses per a seguir mantenint el règim d'explicació en què avui es viu.

AMLO ha dit que la seva lluita és contra la corrupció, que solucionant això i amb austeritat republicana es tendran diners per a què l'Estat pugui donar suport d'assistència social. Nosaltres no estam en desacord amb què es donin suports a adults majors, educació a tots els joves, beques, seguretat social, en tot això hi estam d'acord. El problema´es que a tots els països d'Amèrica Llatina on s'han establert governs “democràtics” o reformistes, l'imperialisme i l'oligarquia han impedit qualsevol mínima reforma. Aquí hi ha la contradicció fonamental, on la participació organitzada del moviment de masses serà fonamental.

És en aquestes lluites on milers i milions posaran a prova el programa i el govern del reformisme, on s'obriran possibilitats per a corrents d'esquerra revolucionària. Sens dubte la victòria d'AMLO obre un nou període a la lluita de classes a Mèxic. Les eleccions varen ser la primera ronda on les masses han vençut, però aquí no acaba la cosa, en realitat tot just comença.